Durant els estius de 2014, 2015 i 2016, el Departament d’Arqueologia de la Universitat d’Alacant ha anat desenvolupant les fases del Projecte “Modular” d’anàlisis de l’arquitectura fenicio-púnica de Menorca, sota la direcció del Dr. Fernando Prados Martínez que ha comptat amb la col·laboració de la Societat Històrico Arqueològica Martí i Bella.
Foto: Feines del Projecte Modular a Son Catlar.
Els treballs s’han centrat en l’estudi de les estructures defensives del període post-talaiòtic en la recerca d’elements corresponents a fortificacions insulars en el transcurs de la II Guerra Púnica, a finals del segle III a.C. Els estudis s’han centrat en els poblats de Trepucó, Torrellafuda, Talatí de Dalt. Torralba, So na Caçana i Son Catlar, principalment. En aquest darrer indret, la excavació del recinte emmurallat a l’estiu de 2016 ha permès obtenir informació rellevant sobre l’execució d’un sistema defensiu complexe, composat per torres i plataformes per la ubicació d’artilleria, anteriors a l’ocupació romana de Menorca. Per la realització dels estudis s’han aplicat nous sistemes tècnics que han permès l’aixecament tridimensional de la muralla.
A través del projecte, es pretén incloure Menorca en el mapa mediterrani d’estudis fenicio-púnics, comportant a la vegada una important aportació al coneixement del denominat període Post-Talaiòtic, concretament entre els anys 550 y 123 a.C.
Las prospecciones arqueológicas realizadas en la ciudad durante las últimas décadas no nos permiten hasta el momento conocer el posible trazado de las antiguas murallas de Ciutadella, ni tan solo aventurar con precisión el recorrido del recinto musulmán. Sabemos que durante el siglo XIV se realiza la construcción de la muralla cuyo trazado conocemos, con torres semicirculares, obra del arquitecto Ponç Descoll que seguiría el modelo de la ciudad francesa de Perpiñán. Posteriormente, ya en época moderna, sobre su trazado se iría reconstruyendo la muralla renacentista que a finales del siglo XVII sería objeto de las últimas intervenciones importantes y a cuyo periodo corresponderían la mayor parte de los actuales vestigios de la muralla. En 1869 comenzaría la demolición de la casi totalidad de las murallas, que se prolongará hasta bien entrado el siglo XX y de cuyo trazado han llegado hasta nuestros días, principalmente, buena parte del conocido como Bastión del Gobernador, en la parte oeste del puerto, y la práctica totalidad del Bastión de Sa Font, en la parte final del Pla de Sant Joan. La controversia en cuanto a las razones de la demolición no parece superada, si bien parece cierto que tanto la población como las autoridades locales se habrían opuesto, hasta donde les fue posible, a la orden gubernamental.
La propuesta, enmarcada en el afán de la Societat H.A. Martí iBella por la salvaguarda del Patrimonio Histórico como herramienta de desarrollo cultural y económico de la isla de Menorca, se adentra esta vez en razones antropológicas dada la consideración de que efectivamente las murallas de la ciudad, en este caso lo que de ellas permanece en pie, constituyen el vestigio que le ha dado nombre desde hace más de setecientos años y cuya imagen a través de la historia nos refiere y transporta continuamente a la visión de los perfiles monumentales de sus edificios más emblemáticos abrazados por los imponentes lienzos y baluartes de su trazado.
Propuesta presentada en formato comunicación en las XII Jornadas de Investigación Histórica de Menorca 2014.
Entre los días 14 al 16 de junio se ha desarrollado en Pamplona la XXXII Reunión de Asociaciones y Entidades para la defensa del Patrimonio Cultural y su Entorno en la que ha participado la SHA Martí Bella dando a conocer el proyecto Gibet para la participación de voluntarios en la recuperación de bienes etnológicos de Menorca.
Mediante la celebración de este foro se pretende dar a conocer el trabajo de distintas asociaciones y fundaciones de toda España llevan a cabo para la conservación y defensa del patrimonio cultural, con el auspicio de la asociación Hispania Nostra, entidad de carácter estatal que engloba a numerosas asociaciones de toda España unidas en la salvaguarda y puesta en valor del patrimonio cultural y natural.
Esta XXXII reunión se ha celebrado en Pamplona con motivo del prestigioso premio Europa Nostra recibido por esta ciudad como reconocimiento al esfuerzo realizado durante estos últimos años en la recuperación e integración del conjunto de murallas que conserva la ciudad, dentro del proyecto Fortius de valorización de dichas fortificaciones y que ha contado con la aportación económica del estado, Gobierno Foral de Navarra, Ayuntamiento de Pamplona y del programa Feder de ámbito europeo.
Las jornadas de este año estaban dedicadas fundamentalmente a la participación social en la conservación del Patrimonio y la buenas prácticas en Patrimonio Cultural. En total 17 entidades de toda España han presentado su trabajo, entre ellas, por citar algunas, la recuperación del castillo de Bulbuente, a través de Amigos de los Castillos de Aragón, o el impulso del conjunto monumental del Turó de la Seu Vella de Lleida, a través de Amics de la Seu Vella de Lleida. Muchos temas de caracter reivindicativo como el expuesto por la Plataforma Salvemos el Frontón Beti-Jai de Madrid, un auténtico tesoro histórico convertido en el último de los 20 frontones con los que a principios del siglo XX contaba la capital de España, actualmente presa de la especulación.
A lo largo de las jornadas se hicieron patentes dos aspectos de gran preocupación entre las entidades dedicadas a esta labor. La primera fue la disminución de las ayudas públicas consecuencia de la actual crisis, para lo cual Hispania Nostra proyecta abrir una página web dedicada exclusivamente a la obtención de micromecenaje para proyectos de sus entidades asociadas, y la segunda fue la aprobación de la polémica ley de patrimonio de la comunidad autónoma de Madrid y que puede suponer un paso atrás muy importante en el futuro de la salvaguarda del patrimonio histórico, no solo de aquella comunidad, si no de todas en caso de producirse un efecto "contagio" de algunas cuestiones capitales como la desaparición, en contra incluso de la ley estatal de patrimonio, de la potestad de incoar un expediente de declaración de bien cultural a través de cualquier ciudadano o entidad civil, dejándose este extremo básicamente en manos del propietario del bien.
El passats dies 17, 18 i 19 de maig de 2013 es celebrava al Parc de Pedra Tosca, Les Preses (La Garrotxa, Girona) i organitzades per la Coordinadora d'Entitats per a la Pedra Seca, Ajuntament de Les Presses i Associació Pedra Tosca aquesta VII trobada de la pedra seca on participà Antoni Camps Extremera, arqueòleg i membre de la SHA Martí i Bella.
Amb el títol de: La rehabilitació del patrimoni etnològic de pedra seca a Menorca (Illes Balears). El Projecte GIBET de la Societat Històrica Arqueològica “Marti i Bella” de Ciutadella de Menorca (2009-2013), Antoni Camps va explicar com el patrimoni etnològic de Menorca constitueix un dels trets definitoris del paisatge de l’illa. Però, per altra banda, conforma el que podríem denominar germà pobre del Patrimoni Històric de Menorca, eclipsat per la importància del llegat arqueològic. El més representatiu és, sens dubte, el de pedra seca, el qual fou decisiu en la declaració de Menorca com Reserva Mundial de la Biosfera.
Entre les accions de conservació, estudi i defensa del patrimoni històric de Menorca, la Societat Històrica i Arqueològica “Martí i Bella”, la secció de història i arqueologia de la centenària associació cultural Cercle Artístic de Ciutadella, va engegar fa quatre anys el Projecte GIBET (Grup d’Intervenció sobre Béns Etnològics), destinat a la recuperació de béns etnològics en perill de destrucció o de deteriorament basat en la participació lliure i desinteressada de ciutadans que volen destinar un poc de temps i esforç a una causa prou important: la conservació d’aquests béns com a part del nostre Patrimoni Històric.
L'objectiu principal d'aquesta iniciativa no ha estat tan sols la recuperació d’aquests béns històrics, sinó també, i pot ser el més important, contribuir al seu coneixement, la seva posada en valor i, sobretot, a la conscienciació de la societat menorquina de que el patrimoni històric és cosa de tots, i que la seva conservació és molt més important del que creiem, com s'està veient, pel futur de l'illa.
L'acció més destacada del nostre projecte ha estat la rehabilitació de tres construccions de pedra seca que quedaren molt malmeses arran de la construcció d'una ronda de circumval·lació construïda en temps del boom urbanístic del últims anys. A través de la nostra comunicació vam donar a conèixer aquesta actuació, pionera a l'illa, a l'hora que vam fer una exposició resumida de les tipologies de construccions de paret seca més representatives de Menorca i el seu context històric i cultural.
ESTAT DE LES INVESTIGACIONS SOBRE LES PEDRERES DE MOLES A MALLORCA.
Dins el marc de col·laboració entre la Societat Històrico-Arqueológica “Martí i Bella” i ARCA, Associació per la Revitalització dels Centres Antics de Palma, els dies 15 i 16 de novembre de 2013 va tenir lloc una xerrada sobre l’estat actual de les investigacions sobre les pedreres de moles de les Illes Balears i una visita guiada.
Amb aquest objectiu, Xim Sánchez Navarro va donar la xerrada i posteriorment s’encarregà de les explicacions de la visita guiada a la zona de Cala Pi, per donar a conèixer al públic en general les característiques dels materials i explotació de les moleres de dita zona, explotacions industrials des d’època andalusina (s. X-XIII) fins el s. XVIII. La pretensió es apropar a tothom una mica del que s’ha trobat al llarg de quatre anys d’investigació històrica per elaborar l’inventari de les moleres de Mallorca, que du a terme Xim Sánchez Navarro, de la Societat Històrico-Arqueològica Martí i Bella des de 2009. Es va mostrar la ubicació i característiques de les 14 moleres de Mallorca i les 45 de Menorca, la seva possible datació, els volums de moles extretes, així com de la importància de les moles en el desenvolupament de les societats tribals i feudals.
Es va posar de manifest l’interès que despertaren els dos actes, amb una variada i nombrosa assistència de públic. Des de la Societat Històrico-Arqueològica “Martí i Bella” s’insistí en la necessitat de col·laboració i intercanvi d’investigadors i experiències, amb el convenciment que només el coneixement per part de tots millorarà el respecte i estima cap el Patrimoni cultural, tant relegat a segon terme per mor de situacions totalment alienes al mateix.
Aquesta presentació anticipa les conclusions que seran presentades per Xim Sánchez el proper mes de març en el marc del congrés internacional que sobre el tema es realitzarà a Almería.
PROJECTE DE RESTITUCIÓ CARTOGRÁFICA DE LES MURALLES DE CIUTADELLA DE MENORCA.
PARTICIPACIÓ A ROMA AL CONGRÉS ARQUEOLÒGIC EUROPEU SOBRE LA INDUSTRIA DELS MOLINS I PEDRES DE MOLDRE.
ESPAIS AGRARIS ANDALUSINS A MENORCA
Els barrancs eren lloc d'assentaments andalusins |
ESTUDI DE LES PEDRES DE MOLINS MANUALS Y LA SEVES ZONES D’EXTRACCIÓ A MENORCA.
CATÀLEG PALEONTOLÒGIC DE MENORCA
Desprès de l’exhaustiva i àrdua tasca realitzada durant més de cinc anys per el nostre vocal i geòleg Joaquim Sánchez Navarro, el 2007 quedava enllestit el CATÀLEG PALEONTOLÒGIC DE MENORCA. L’estudi dels jaciments paleontològics de la totalitat dels termes municipals de l’illa suposen posar a l’abast de l’administració i la comunitat científica d’una eina totalment fiable i imprescindible per conèixer aquest camp del nostre patrimoni. Aquesta tasca ha suposat un fet extraordinari per raons òbvies, amb el que molt poques comunitats i comarques compten, i que tindrà una transcendència notable en el camp merament científic i en el planejament territorial i urbanístic per a la salvaguarda d’aquests jaciments legalment preservats.
Amb la col•laboració en tot el treball del també vocal de la SHA Martí i Bella, Guillem Florit Salort, Sánchez ha elaborat un detallat corpus que inclou les descripcions i zones amb les restes paleontològiques presents a Menorca. El treball ha estat possible gràcies a les beques atorgades per el Consell Insular de Menorca a la Societat H.A. Martí i Bella des de 2002.
INVESTIGACIÓ AL VOLTANT DE L’EXCAVACIÓ DEL SOLAR DE CORREUS A CIUTADELLA.
Fons Museu Municipal (Ciutadella) |