PROJECTE “MODULAR” A MENORCA

Durant els estius de 2014, 2015 i 2016, el Departament d’Arqueologia de la Universitat d’Alacant ha anat desenvolupant les fases del Projecte “Modular” d’anàlisis de l’arquitectura fenicio-púnica de Menorca, sota la direcció del Dr. Fernando Prados Martínez que ha comptat amb la col·laboració de la Societat Històrico Arqueològica Martí i Bella.

Foto: Feines del Projecte Modular a Son Catlar.


Els treballs s’han centrat en l’estudi de les estructures defensives del període post-talaiòtic en la recerca d’elements corresponents a fortificacions insulars en el transcurs de la II Guerra Púnica, a finals del segle III a.C. Els estudis s’han centrat en els poblats de Trepucó, Torrellafuda, Talatí de Dalt. Torralba, So na Caçana i Son Catlar, principalment. En aquest darrer indret, la excavació del recinte emmurallat a l’estiu de 2016 ha permès obtenir informació rellevant sobre l’execució d’un sistema defensiu complexe, composat per torres i plataformes per la ubicació d’artilleria, anteriors a l’ocupació romana de Menorca. Per la realització dels estudis s’han aplicat nous sistemes tècnics que han permès l’aixecament tridimensional de la muralla.

A través del projecte, es pretén incloure Menorca en el mapa mediterrani d’estudis fenicio-púnics, comportant a la vegada una important aportació al coneixement del denominat període Post-Talaiòtic, concretament entre els anys 550 y 123 a.C.


ESTUDIO PROPUESTA DE RECUPERACIÓN DE LAS MURALLAS DE CIUTADELLA DE MENORCA


Las prospecciones arqueológicas realizadas en la ciudad durante las últimas décadas no nos permiten hasta el momento conocer el posible trazado de las antiguas murallas de Ciutadella, ni tan solo aventurar con precisión el recorrido del recinto musulmán. Sabemos que durante el siglo XIV se realiza la construcción de la muralla cuyo trazado conocemos, con torres semicirculares, obra del arquitecto Ponç Descoll que seguiría el modelo de la ciudad francesa de Perpiñán. Posteriormente, ya en época moderna, sobre su trazado se iría reconstruyendo la muralla renacentista que a finales del siglo XVII sería objeto de las últimas intervenciones importantes y a cuyo periodo corresponderían la mayor parte de los actuales vestigios de la muralla. En 1869 comenzaría la demolición de la casi totalidad de las murallas, que se prolongará hasta bien entrado el siglo XX y de cuyo trazado han llegado hasta nuestros días, principalmente, buena parte del conocido como Bastión del Gobernador, en la parte oeste del puerto, y la práctica totalidad del Bastión de Sa Font, en la parte final del Pla de Sant Joan. La controversia en cuanto a las razones de la demolición no parece superada, si bien parece cierto que tanto la población como las autoridades locales se habrían opuesto, hasta donde les fue posible, a la orden gubernamental.

La propuesta, enmarcada en el afán de la Societat H.A. Martí iBella por la salvaguarda del Patrimonio Histórico como herramienta de desarrollo cultural y económico de la isla de Menorca, se adentra esta vez en razones antropológicas dada la consideración de que efectivamente las murallas de la ciudad, en este caso lo que de ellas permanece en pie, constituyen el vestigio que le ha dado nombre desde hace más de setecientos años y cuya imagen a través de la historia nos refiere y transporta continuamente a la visión de los perfiles monumentales de sus edificios más emblemáticos abrazados por los imponentes lienzos y baluartes de su trazado.

Propuesta presentada en formato comunicación en las XII Jornadas de Investigación Histórica de Menorca 2014.


PARTICIPACIÓN DE LA SHA MARTÍ I BELLA EN LA XXXII REUNIÓN DE HISPANIA NOSTRA


Entre los días 14 al 16 de junio se ha desarrollado en Pamplona la XXXII Reunión de Asociaciones y Entidades para la defensa del Patrimonio Cultural y su Entorno en la que ha participado la SHA Martí Bella dando a conocer el proyecto Gibet para la participación de voluntarios en la recuperación de bienes etnológicos de Menorca.

Mediante la celebración de este foro se pretende dar a conocer el trabajo de distintas asociaciones y fundaciones de toda España llevan a cabo para la conservación y defensa del patrimonio cultural, con el auspicio de la asociación Hispania Nostra, entidad de carácter estatal que engloba a numerosas asociaciones de toda España unidas en la salvaguarda y puesta en valor del patrimonio cultural y natural.

Esta XXXII reunión se ha celebrado en Pamplona con motivo del prestigioso premio Europa Nostra recibido por esta ciudad como reconocimiento al esfuerzo realizado durante estos últimos años en la recuperación e integración del conjunto de murallas que conserva la ciudad, dentro del proyecto Fortius de valorización de dichas fortificaciones y que ha contado con la aportación económica del estado, Gobierno Foral de Navarra, Ayuntamiento de Pamplona y del programa Feder de ámbito europeo.

Las jornadas de este año estaban dedicadas fundamentalmente a la participación social en la conservación del Patrimonio y la buenas prácticas en Patrimonio Cultural. En total 17 entidades de toda España han presentado su trabajo, entre ellas, por citar algunas, la recuperación del castillo de Bulbuente, a través de Amigos de los Castillos de Aragón, o el impulso del conjunto monumental del Turó de la Seu Vella de Lleida, a través de Amics de la Seu Vella de Lleida. Muchos temas de caracter reivindicativo como el expuesto por la Plataforma Salvemos el Frontón Beti-Jai de Madrid, un auténtico tesoro histórico convertido en el último de los 20 frontones con los que a principios del siglo XX contaba la capital de España, actualmente presa de la especulación.

A lo largo de las jornadas se hicieron patentes dos aspectos de gran preocupación entre las entidades dedicadas a esta labor. La primera fue la disminución de las ayudas públicas consecuencia de la actual crisis, para lo cual Hispania Nostra proyecta abrir una página web dedicada exclusivamente a la obtención de micromecenaje para proyectos de sus entidades asociadas, y la segunda fue la aprobación de la polémica ley de patrimonio de la comunidad autónoma de Madrid y que puede suponer un paso atrás muy importante en el futuro de la salvaguarda del patrimonio histórico, no solo de aquella comunidad, si no de todas en caso de producirse un efecto "contagio" de algunas cuestiones capitales como la desaparición, en contra incluso de la ley estatal de patrimonio, de la potestad de incoar un expediente de declaración de bien cultural a través de cualquier ciudadano o entidad civil, dejándose este extremo básicamente en manos del propietario del bien.


PARTICIPACIÓ A LA VII TROBADA D’ESTUDI PER A LA PRESERVACIÓ DE LA PEDRA SECA ALS PAÏSOS CATALANS


El passats dies 17, 18 i 19 de maig de 2013 es celebrava al Parc de Pedra Tosca, Les Preses (La Garrotxa, Girona) i organitzades per la Coordinadora d'Entitats per a la Pedra Seca, Ajuntament de Les Presses i Associació Pedra Tosca aquesta VII trobada de la pedra seca on participà Antoni Camps Extremera, arqueòleg i membre de la SHA Martí i Bella.

Amb el títol de: La rehabilitació del patrimoni etnològic de pedra seca a Menorca (Illes Balears). El Projecte GIBET de la Societat Històrica Arqueològica “Marti i Bella” de Ciutadella de Menorca (2009-2013), Antoni Camps va explicar com el patrimoni etnològic de Menorca constitueix un dels trets definitoris del paisatge de l’illa. Però, per altra banda, conforma el que podríem denominar germà pobre del Patrimoni Històric de Menorca, eclipsat per la importància del llegat arqueològic. El més representatiu és, sens dubte, el de pedra seca, el qual fou decisiu en la declaració de Menorca com Reserva Mundial de la Biosfera.

Entre les accions de conservació, estudi i defensa del patrimoni històric de Menorca, la Societat Històrica i Arqueològica “Martí i Bella”, la secció de història i arqueologia de la centenària associació cultural Cercle Artístic de Ciutadella, va engegar fa quatre anys el Projecte GIBET (Grup d’Intervenció sobre Béns Etnològics), destinat a la recuperació de béns etnològics en perill de destrucció o de deteriorament basat en la participació lliure i desinteressada de ciutadans que volen destinar un poc de temps i esforç a una causa prou important: la conservació d’aquests béns com a part del nostre Patrimoni Històric.

L'objectiu principal d'aquesta iniciativa no ha estat tan sols la recuperació d’aquests béns històrics, sinó també, i pot ser el més important, contribuir al seu coneixement, la seva posada en valor i, sobretot, a la conscienciació de la societat menorquina de que el patrimoni històric és cosa de tots, i que la seva conservació és molt més important del que creiem, com s'està veient, pel futur de l'illa.

L'acció més destacada del nostre projecte ha estat la rehabilitació de tres construccions de pedra seca que quedaren molt malmeses arran de la construcció d'una ronda de circumval·lació construïda en temps del boom urbanístic del últims anys. A través de la nostra comunicació vam donar a conèixer aquesta actuació, pionera a l'illa, a l'hora que vam fer una exposició resumida de les tipologies de construccions de paret seca més representatives de Menorca i el seu context històric i cultural.


ESTAT DE LES INVESTIGACIONS SOBRE LES PEDRERES DE MOLES A MALLORCA.



Dins el marc de col·laboració entre la Societat Històrico-Arqueológica “Martí i Bella” i ARCA, Associació per la Revitalització dels Centres Antics de Palma, els dies 15 i 16 de novembre de 2013 va tenir lloc una xerrada sobre l’estat actual de les investigacions sobre les pedreres de moles de les Illes Balears i una visita guiada.



Amb aquest objectiu, Xim Sánchez Navarro va donar la xerrada i posteriorment s’encarregà de les explicacions de la visita guiada a la zona de Cala Pi, per donar a conèixer al públic en general les característiques dels materials i explotació de les moleres de dita zona, explotacions industrials des d’època andalusina (s. X-XIII) fins el s. XVIII. La pretensió es apropar a tothom una mica del que s’ha trobat al llarg de quatre anys d’investigació històrica per elaborar l’inventari de les moleres de Mallorca, que du a terme Xim Sánchez Navarro, de la Societat Històrico-Arqueològica Martí i Bella des de 2009. Es va mostrar la ubicació i característiques de les 14 moleres de Mallorca i les 45 de Menorca, la seva possible datació, els volums de moles extretes, així com de la importància de les moles en el desenvolupament de les societats tribals i feudals.

Es va posar de manifest l’interès que despertaren els dos actes, amb una variada i nombrosa assistència de públic. Des de la Societat Històrico-Arqueològica “Martí i Bella” s’insistí en la necessitat de col·laboració i intercanvi d’investigadors i experiències, amb el convenciment que només el coneixement per part de tots millorarà el respecte i estima cap el Patrimoni cultural, tant relegat a segon terme per mor de situacions totalment alienes al mateix.

Aquesta presentació anticipa les conclusions que seran presentades per Xim Sánchez el proper mes de març en el marc del congrés internacional que sobre el tema es realitzarà a Almería.

PROJECTE DE RESTITUCIÓ CARTOGRÁFICA DE LES MURALLES DE CIUTADELLA DE MENORCA.


La tecnologia actual permet a n’aquests moments desenvolupar un model teòric que permetrà traçar amb prou exactitud el recorregut de les muralles al voltant de la Contramurada de Ciutadella. Aquests treball d’investigació, ha de permetre incorporar la restitució cartogràfica, tant de les muralles medievals, com de les noves muralles edificades amb posterioritat a l’Assalt Turc de 1.558.

En l’anàlisi detallat de trams curts, la correspondència amb la cartografia històrica es bastant coincident. El problema sorgeix a nivell d’observació més àmplia on els errors son importants de tal forma que no es poden precisar relacions ni verificar la correspondència. Per açò, el model teòric utilitza la planimetria actual 1/500 dels anys 1983-1984, que amb suport informàtic ens permet incorporar de forma fraccionada la cartografia històrica de tal manera que podem ajustar les desviacions originals. Per altra banda, aquest suport informàtic per la restitució de les muralles pretén que tan sols sigui necessària la verificació o comprovació final a determinats llocs amb georadar.

La cartografia històrica utilitzada correspon entre d’altra a la localitzada als arxius de Menorca, Maó i Ciutadella, així com a Palma de Mallorca i a Madrid, a l’arxiu cartogràfic de l’Exercit.

Una investigació, en definitiva, realitzada pel membre de la Societat Històrico-Arqueològica Martí i Bella, Esteve Gabriel Bagur Alonso, geògraf, que pretén facilitar, al marge d’un millor coneixement, la disposició d’una important eina de planificació urbanística i arqueològica de la ciutat.

PARTICIPACIÓ A ROMA AL CONGRÉS ARQUEOLÒGIC EUROPEU SOBRE LA INDUSTRIA DELS MOLINS I PEDRES DE MOLDRE.

foto
Joaquim Sánchez, membre de la SHA Martí i Bella va participa entre els dies 4 i 7 de novembre a l’Acadèmia Britànica d’Arqueologia, Història i Belles Arts de la British School de Roma en un congrés europeu dedicat a les indústries, fabricació, transport i distribució de pedres de moldre, des del Neolític fins a l’actualitat.


Hi estaran representats la majoria dels països centrals europeus, a més de Noruega, Espanya i Itàlia.

Les setze ponències van ser inaugurades per Alain Belmont el dia 4 i la resta exposades entre els dies 5 i 6. El dia 7 es visitaren les pedreres de la zona de Roma-Ostia.

Alain Belmont és la primera autoritat europea en aquest tema i va venir a Menorca l’estiu de 2008 per tal de veure “in situ” les troballes i els estudis de Xim Sánchez. L’entusiasme que li produí les pedreres de moles de Menorca van motivar que el convidés i animés a presentar a aquest Congrés el resultat de les investigacions i que, resumidament, van ser publicades a Publicacions des Born i a Els Barrancs tancats: l’ordre pagès al sud de Menorca en època andalusin“, de M. Barceló i F. Retamero, publicat per l’IME.

Xim Sánchez presentà l’estudi de 39 pedreres, el seu grau d’explotació, rendiment, ubicació, correlació amb la geologia de Menorca i les consideracions de la datació, malgrat que la proximitat al mar hagi fet desaparèixer la majoria de les restes properes a les mateixes.

El autors de les ponències van ser 21, tres alemanys, sis anglesos, un noruec cinc francesos, quatre espanyols i dos italians. Molts d’ells tractaven temes analitzant varis països i no necessàriament del de procedència. Al discurs de clausura, el professor Peacock de la Universitat de Southampton, que organitzava el Col·loqui, va agrair la presencia de la gent, les informacions, les aportacions i l’esforç especialment de Joaquim Sánchez de Menorca.

ESPAIS AGRARIS ANDALUSINS A MENORCA

foto
Els barrancs eren lloc d'assentaments andalusins
La Societat Històrico-Arqueològica Martí i Bella ha col•laborat durant les campanyes de prospecció dutes a terme a Menorca des del 1997 per l’equip del Departament de Ciències de l’Antiguitat i l’Edat Mitjana de la Universitat Autònoma de Barcelona, dirigit pel Dr. Miquel Barceló. Aquestes col•laboracions han consistit principalment en la localització de les zones de residència associades als espais hidràulics dels fons dels barrancs.
La construcció d’espais irrigats és una de les solucions pageses que permeten la generació de nutrients de manera recurrent mitjançant la reproducció controlada d’espècies botàniques. Hi ha raons, explica el Dr. Fèlix Retamero, per a pensar que aquesta solució va ser, en època andalusina, una opció preferent. Se sap que moltes comunitats pageses-àrabs, i sobre tot berbers, van optar per la construcció i gestió d’espais on fos possible el rec controlat a diverses zones.
La primera prospecció es va dur a terme, com s’ha dit, el 1997 al Barranc d’Algendar, i posteriorment s’han repetit a diferents barrancs i indrets de Menorca.

ESTUDI DE LES PEDRES DE MOLINS MANUALS Y LA SEVES ZONES D’EXTRACCIÓ A MENORCA.

foto
Precisament les prospeccions realitzades amb motiu de l’estudi esmentat dels assentaments pagesos andalusins a Menorca van revelar la freqüent presència de restes de pedres de molins en diferents assentaments d’època musulmana. L’autor de l’Estudi, Joaquim Sánchez, explica que el fet que sovint, en aquests assentaments s’hi trobés ceràmica d’altres períodes, tan anterior com posterior, no permetia assignar amb certesa aquestes restes als grups pagesos andalusins. Finalment la localització d’alguns fragments d’aquestes moles en certs assentaments on únicament era visible superficialment ceràmica islàmica, permet fonamentar temptativament el seu ús en època andalusina.
La SHA Martí Bella ha comptat amb els recursos de la convocatòria que anualment ofereix el Consell Insular de Menorca per dur a terme un extens estudi complementat posteriorment i que ha permès, mitjançant la localització dels antecedents històrics i documentals, la catalogació de totes les possibles zones extractives i la localització de les pedreres, la recollida selectiva de mostres de moles en jaciments arqueològics estudiats en les campanyes anuals sobre Pautes dels assentaments andalusins a l’Illa de Menorca, i l’anàlisi de les mostres recollides.
Destacar en relació a n’aquest estudi el resó obtingut en la comunitat científica i la participació el 2008 del seu autor, el Sr. Joaquim Sánchez en un simposi que es celebrà a Alemanya.

CATÀLEG PALEONTOLÒGIC DE MENORCA

Desprès de l’exhaustiva i àrdua tasca realitzada durant més de cinc anys per el nostre vocal i geòleg Joaquim Sánchez Navarro, el 2007 quedava enllestit el CATÀLEG PALEONTOLÒGIC DE MENORCA. L’estudi dels jaciments paleontològics de la totalitat dels termes municipals de l’illa suposen posar a l’abast de l’administració i la comunitat científica d’una eina totalment fiable i imprescindible per conèixer aquest camp del nostre patrimoni. Aquesta tasca ha suposat un fet extraordinari per raons òbvies, amb el que molt poques comunitats i comarques compten, i que tindrà una transcendència notable en el camp merament científic i en el planejament territorial i urbanístic per a la salvaguarda d’aquests jaciments legalment preservats.

Amb la col•laboració en tot el treball del també vocal de la SHA Martí i Bella, Guillem Florit Salort, Sánchez ha elaborat un detallat corpus que inclou les descripcions i zones amb les restes paleontològiques presents a Menorca. El treball ha estat possible gràcies a les beques atorgades per el Consell Insular de Menorca a la Societat H.A. Martí i Bella des de 2002.

INVESTIGACIÓ AL VOLTANT DE L’EXCAVACIÓ DEL SOLAR DE CORREUS A CIUTADELLA.

foto
Fons Museu Municipal (Ciutadella)
A través del conveni de col•laboració signat amb el Consell Insular de Menorca per tal de dur a terme els treballs posteriors a l’excavació d’urgència que es va fer en el solar un cop enderrocat l’anterior edifici de Correus a Ciutadella, la SHA Martí i Bella arreplegar un equip multidisciplinar especialitzat en diferents àrees que realitzà un complert estudi històric i científic que fou motiu de publicació monogràfica en el número 7 de Publicacions des Born.


 

Aviso Legal y condiciones generales de uso © 2013 SHA MARTÍ I BELLA. All rights reserved. desarrollado por Nextbit.