PROTECCIÓ DEL P.H. DE MENORCA

PROJECTE DE REHABILITACIÓ DE L’ANTIC REIAL ALCASSER DE CIUTADELLA I BASTIÓ DEL GOVERNADOR

L’Ajuntament de Ciutadella proposa, dintre del Pla Anual d’Impuls del Turisme Sostenible del Govern Balear, la rehabilitació de l’edifici consistorial, antic Alcasser Reial de Ciuitadella, i del contigu Bastió del Governador, d’acord a l’avantprojecte elaborat per la Societat Històrico Arqueològica Martí i Bella a tal efecte.

A l’octubre de 2016, SHA Martí Bella ha redactat l’avantprojecte esmentat en base al projecte de recuperació integral de les muralles de Ciutadella elaborat al 2014, com a part del mateix, que l’Ajuntament presenta al Govern Balear per ser beneficiari del programa d’impuls turístic que es pretén finançar a través del impost turístic establert al 2016.

Planol Muralles de Ciutadella. Blas Zappino 1782.

---

SOL·LICITUD DE DECLARACIÓ DE B.I.C. DE CARÀCTER ETNOLÒGIC DE LA ZONA DE TRAMUNTANA DE MENORCA.

La SHA Martí i Bella ha presentat el 2013 formalment al Consell Insular de Menorca la sol·licitud de declaració de B.I.C. de la zona de tramuntana de Menorca en la modalitat de Lloc d’Interès Etnològic.

La zona nord-oest de Menorca constitueix un vast territori de especials característiques geològiques dominat per materials calcàreo-dolomítics del Juràssic i Terciari que conformen un indret de extraordinària singularitat i bellesa que la pastura intensiva durant dècades ha despullat de massa arbòria oferint un pany sobre el que una infinitat de construccions etnològiques configuren, a més d’un paisatge únic, un reducte d’arquitectura popular magnífic, pràcticament intacte al llarg de casi dos segles, amb edificis d’ús ramader de dimensions, característiques tècniques i qualitat certament extraordinaris, i que per la seva proliferació i diversificació podem considerar, com hem dit, representatiu de la riquesa arquitectònica d’aquests béns tan abundants a tota l’illa. Es notori destacar a més l’existència de importants vestigis talaiòtics a la zona, que en alguns casos entren en simbiosis amb elements etnològics conformant exemples suggeridors d’aprofitament constructiu, mostres del fil conductor de una autèntica cultura de la pedra a Menorca. Es tracte d’un conjunt de immobles i construccions ramaderes al llarg de l’espai descrit anteriorment. Destaquen entre la ingent quantitat d’elements existents, les barraques i ponts de bestiar d’extraordinàries dimensions i singulars característiques, entre els que podem citar exemples importants com la Barraca del Compte, o de la Tanca d’Enmig a Ses Truqueries, la Barraca de Bartomeu Castell a Son Salomó, així com els ponts de sa Creu, s’Aljup, i pont Nou, també a Son Salomó, la gran barraca de Torre Vella d’en Loçano, el conjunt de barraques des Rafal des Capità, els pous de Sant Ignasi i Torre del Ram i tants d’altres. Les construccions es realitzen mitjançant la tècnica de la pedra en sec i en el cas que ens ocupa la seva proliferació és veuria propiciada per l’abundància de pedreny i per certa especialització en l’explotació ramadera, afavorida sens dubte per terrenys poc aptes pel cultiu a causa de la gran quantitat de roca en superfície. La probable existència de nombrosos clapers de pedreny retirat per facilitar el llaurat d’aquestes terres, juntament amb un extraordinari domini de la tècnica constructiva de la pedra seca haurien facilitat aquestes construccions, certament monumentals en aquesta part de l’illa.

Es probable que la principal dificultat que planteja la conservació del patrimoni etnològic de Menorca sigui la seva fragilitat, derivada de la seva pròpia singularitat constructiva. L’efecte del fort vent de Tramuntana, l’efecte del vent de Llebeig sobre la pedra de mares, el propi desplaçament o moviment del bestiar i d’altres vegades l’acció de l’home produeixen sovint el començament de petites destrosses que, a manca del manteniment necessari, poden esdevenir la destrucció complerta del bé o d’una part important del mateix. Aquesta problemàtica aguditza la condició efímera de les construccions etnogràfiques envers les construccions megalítiques, dotades d’una evident major solidesa.
Les principals mesures de conservació les podem trobar a la declaració de Menorca Reserva de la Biosfera, on entre les accions a promoure inclou la de Afavorir la conservació de les activitats que mantenen el paisatge tradicional i evitar les que puguin degradar-lo. En conseqüència, promoure, incentivar i protegir l’activitat agrària i ramadera ha de constituir la primera i principal acció de les institucions públiques per la preservació d’un paisatge natural característic que està canviant a marxes forçades per l’abandonament del camp a Menorca. Aquesta declaració de B.I.C. per tant, pot constituir una important posada en valor de tot aquest patrimoni que necessita una especial atenció.

ACCIONS I PROPOSTES EN MATÈRIA DE PROTECCIÓ DEL PATRIMONI HISTÒRIC DE MENORCA.

- Proposta de nou timpà per la portada gòtica de la Catedral de Menorca

Al llarg dels darrers mesos la SHA Martí i Bella ha estat especialment atenta al procés de recuperació de la façana gòtica de la Catedral de Menorca. Com a membres de la Comissió Insular de Patrimoni, i a través de l'arquitecte director de l'obra i membre de la nostra entitat, el senyor Petschen, ha estat motiu d'especial interès el desenvolupament que el projecte ha experimentat.

Una vegada fixats el criteris definitius per la recuperació de dita façana, i donat que la construcció al segle XIX de la portalada neoclàssica va suposar la desaparició del timpà de la mateixa, la nostra entitat ha elevat una proposta que contempla la possibilitat d'encarregar la realització d'un nou timpà per la portalada principal de la Catedral al reconegut i admirat artista menorquí, el Sr. Maties Quetglas, en la seguretat de que suposaria un element extraordinari en la configuració de la façana principal del emblemàtic edifici de la nostra diòcesi com a element capdal del patrimoni cultural i històric de Menorca.

L'espectacular resultat del descobriment total de les ogives gòtiques auguren la configuració de la façana.

- Constituïda la comissió municipal de patrimoni històric de Ciutadella

Després de més de cinc anys d'una tenaç i seria reivindicació abanderada per la Societat Historicoarqueològica Martí i Bella, el dia 23 de juliol de 2009 va quedar definitivament aprovat el reglament que ha de regir la Comissió Municipal de Patrimoni Històric de Ciutadella de Menorca, constituïda el passat mes de setembre.

El text del reglament, ha estat l'elaborat al seu dia per la nostra entitat, si bé, per raons polítiques, ha sofert algunes modificacions i retalls que han minvat la seva capacitat de control sobre diferents aspectes referits al compliment del Pla Especial del Conjunt Històric de Ciutadella. Així i tot, en el poc temps de funcionament de la Comissió, s'han abordat diverses greus problemàtiques sobre la restauració de la piràmide de la Plaça des Born, la rehabilitació de l'Església del Roser, l'estat del horts del Pla de Sant Joan, així com diferents aspectes del pla governamental de millora urbana referits a la Plaça des Pins i la Contramurada.

Recordem que al preàmbul de la nova ordenança es fa referència a l'article 93 de la Llei 12/1998 del patrimoni històric de les Illes Balears, segons el qual correspon als ajuntaments el dret d'intervenir en totes aquelles actuacions i procediments d'altres administracions públiques en matèria de patrimoni històric que es refereixin a béns radicats en els termes municipals respectius, així com la inspecció i la vigilància de les activitats urbanístiques dels particulars per assegurar l'observança d'aquesta llei, sense perjudici de les competències atribuïdes a les altres administracions públiques, així com també al Decret 4365 de 24 de desembre de 1964, segons el qual el Ministeri d'Educació i Ciència va declarar monument històric i artístic el nucli antic de Ciutadella i que, mitjançant la disposició addicional primera de la Llei 16/1985, del patrimoni històric espanyol, va passar a gaudir la categoria de BIC.

- Projecte museístic del Bastió de Sa Font a Ciutadella per a la creació del Museu Arqueològic Subaquàtic de les Balears.

Bastió de sa font (Ciutadella)

El potencial arqueològic que sembla ser descansa al fons del port de Ciutadella podria suposar la planificació d'un projecte de ciutat a dècades vista. Suposaria, per començar, la necessitat d'implicar totes i cadascuna de les administracions, començant per la intracomunitària, donat l'elevat cost que les prospeccions subaquàtiques ja suposen de per si, així com el cost del futur desenvolupament d'espais d'exposició, estudi, restauració i emmagatzemant.

Ciutadella esdevindria, de confirmar-se les troballes, en un jaciment privilegiat de primer ordre en la mediterrània, que li donaria una posició única a les Balears per convertir-se en un centre de dimensió estatal, i tot europea, en el món de les ciències històriques i arqueològiques del mediterrani.

Juntament amb el Parc Arqueològic de Montefí i les possibilitats que ofereix la declaració de Conjunt Històric Artístic Espanyol, aquest projecte, que conté com a element central i estendard el Bastió de Sa Font, podria suposar la planificació a llarg termini, urbanística, econòmica, turística i cultural de Ciutadella.

Aquesta conjunció dotaria a Ciutadella d'un potencial turístic extraordinari, susceptible de convertir-se en un destí acadèmic destacat, en consonància amb les necessitats futures que s'han d'anar planificant encaminades a dotar d'un nou model turístic i econòmic a Ciutadella i a Menorca.

- Proposta de creació del Consell Municipal de Patrimoni Històric de Ciutadella de Menorca.

Casa nobiliària de Ciutadella

Amb motiu de la redacció el 1999 del Pla Especial de Protecció del Conjunt Històric Artístic de Ciutadella, es suprimí la Comissió Municipal de Patrimoni, fet que a la pràctica suposà el menyscabament de les mesures de protecció que la declaració el 1964 de Ciutadella com a Conjunto Histórico Artístico Español havia promogut per a la salvaguarda del valuosíssim caràcter del casc antic de Ciutadella.
Davant el reiterat incompliment del Pla Especial, la nostra entitat ha vingut reivindicant durant els darrers anys la creació, a l'empar de la legislació vigent en matèria de Patrimoni Històric, i del propi Pla, d'un organisme municipal de control i assessorament en matèria urbanística, històrica i artística.
Així, el febrer de 2008 la nostra entitat presentava davant l'Ajuntament de Ciutadella, i en resposta a la petició efectuada per aquest, la proposta de Reglament del Consell Municipal de Patrimoni Històric de Ciutadella de Menorca.

- Conservació del conjunt modernista de la Farmàcia Llabrés.

Farmàcia Llabrés Ciutadella (Foto UH Menorca)

Davant la situació creada amb motiu del possible desmantellament i trasllat de l'antiga farmàcia Llabrés de Ciutadella, vam traslladar davant la Conselleria de Cultura del CIME i l'Ajuntament de Ciutadella les nostres consideracions, basades en la legislació i normativa vigent al respecte amb la intenció de clarificar la situació d'un bé patrimonial protegit a fi d'assegurar la seva salvaguarda.

L'antiga farmàcia Llabrés es troba inclosa dintre del CATÀLEG DEL PATRIMONI HISTÒRIC ARQUITECTÒNIC de Ciutadella, amb el nº d'inventari 27. Corresponentment, es troba inclosa dintre del PLA ESPECIAL DE PROTECCIÓ DEL CONJUNT HISTÒRIC ARTÍSTIC DE CIUTADELLA DE MENORCA, aprovat per la Comissió Insular d'Urbanisme de Menorca, el 31 de març de 1999 i publicat en el BOCAIB número 51 de 24-04-99, al 9.1.7 RELACIÓN DE EDIFICIOS CATALOGADOS CON USOS PÚBLICOS A FECTOS DEL ART.20 DE LA LEY DEL PATRIMONIO HISTÓRICO ESPAÑOL, GRUPO 4 EDIFICACIONES CIVILES, INSTITUCIONALES Y DOTACIONALES, 04-027.

Fixada la seva catalogació en el primer i segon cas, i la seva regulació i normativa especificada en l'esmentat pla de protecció, es necessari referir.se a la LLEI DEL PATRIMONI HISTÒRIC DE LES ILLES BALEARS. Bocaib número 165 de 29-12-98, com a vigent marc normatiu i observar els capítols segon, tercer i quart, referits als béns catalogats, la seva conservació, desplaçament i demés procediments en la seva gestió.

A rel d'aquesta petició, la resposta de la Conselleria de Cultura no podia ser altre que la declaració afegida al Conjunt de la Farmàcia Llabrés de B.I.C. el 2007.

DECLARACIÓ COM A BÉ CATALOGAT DE LA FARMÀCIA LLABRÉS DE CIUTADELLA El ple del Consell Insular de Menorca en sessió extraordinària de 28 de setembre de 2009, adoptà l'acord de declarar bé ctalogat i inscriure-la en el Catàleg Insular de Patrimoni Històric de Menorca, la Farmàcia Llabrés (Ciutadella), segons la descripció que consta en l'informe tècnic que es publica al BOIB (Butlletí Oficial de les Illes Balears BOIB) nº 155 de 22-10-09. Segons aquesta descripció, la Farmàcia Llabrés obrí les seves portes l'any 1.909 de mans de Miquel Seguí Pretus. L'any 1.925 va ser comprada per Gabriel Martí i Bella i el 1.926 per Catalina Llabrés Piris, primera dona farmacèutica de les Balears. La farmàcia Llabrés constitueix un dels pocs destimonis que queden del Modernisme a Menorca. El seu estil és l'Art Nouveau, un dels tres corrents que segueix el Medernisme a les Illes Balears, que recull la influència del Modernisme català i francés.

- Restauració de la imatge de Sant Pere i proposta de conservació i protecció de les capelles de sants al conjunt històric de Ciutadella.

A rel de l'actuació vandàlica que va suposar la destrucció de l'antiga imatge de Sant Pere, a la placeta del mateix nom a l'estiu de 2008, la nostra entitat va sol.licitar de l'Ajuntament de Ciutadella, un pla de protecció de les capelles de sants existents al perímetre urbà del Conjunt Històric de Ciutadella, donada la seva peculiaritat i valor històric. La petició inclou el projecte de restauració i protecció de la imatge malmesa a l'esmentat atac.

Capelleta de Sant Pere
(Ciutadella)

- Donació al Museu Municipal de Ciutadella de l'antiga maquinaria industrial de la fàbrica de cadenes Roselló de Ciutadella.

Amb motiu de l'enderrocament de l'antiga fàbrica de cadenes i bijuteria de la família Roselló, la nostra entitat va rebre el legat d'un conjunt de maquines antigues de gran valor històric i industrial. Aquest conjunt ha estat donat per la nostra entitat al Museu Municipal de Ciutadella amb la finalitat de que pugui formar part algun dia del museu industrial sabater i bijuter de la ciutat.

- Proposta d'adequació de les obres portuàries i del braç exterior de Ciutadella.

Port de Ciutadella de Menorca

Hem advertit tan a la Conselleria de Medi Ambient del Govern Balear, com a la Conselleria d'Obres Públiques del Consell Insular, com a l'Ajuntament de Ciutadella de la nostra preocupació davant alguns aspectes de les darreres obres públiques realitzades, o en fase de realització, a Ciutadella, concretament en referència en primer lloc al nou passeig marítim de Sa Farola. L'anivellament del mateix ha suposat que la façana marítima hagi quedat amb murs de formigó d'un impacte estètic i visual molt negatiu en un entorn de costa baixa característic de la badia de Ciutadella. Podria açò, creim, millorar-se de forma important sol.licitant de la institució responsable de la realització o recepció de les obres, creim que el Ministeri de Foment i la Conselleria de Medi Ambient del Govern Balear, el recobriment dels murs esmentats amb paret seca i netejant també tot el recorregut del passeig de peltret i demés restes d'obres.
En segon lloc, açò ens fa reflexionar sobre les obres que es venen realitzant o que s'han de realitzar al port de Ciutadella, exterior i interiorment. Així, creim que no té cap sentit, a no ser que es tracti d'una obra provisional, la construcció d'un braç d'abric com el de Calan Busquets amb unes característiques gens harmonioses, per dir-ho suaument, amb el conjunt de la visió del port de Ciutadella.
Creim que el caràcter de la Ciutat ve donat pel seu port i pel seu conjunt històric, i per tant, totes les obres públiques que es realitzen haurien d'estar en consonància amb aquest caràcter, tant en la seva configuració com en la seva ornamentació, de manera que qualsevol actuació, a més de suposar un avanç social i econòmic per a la ciutat, ha d' enriquir la seva personalitat i fisonomia, que a la fi no és altre cosa que potenciar la seva diferenciació .

- Proposta d'adequació de la normativa del Pla Especial de Protecció del Conjunt Històric Artístic de Ciutadella davant el projecte de redacció del nou PGOU.

Davant les noticies aparegudes en relació a la intenció del nostre Ajuntament de procedir a la realització d'un nou Pla General d'Ordenació Urbana del municipi, vam fer-li arribar el nostre parer en el sentit de que donat que el Pla Especial de Protecció del Conjunt Històric Artístic de Ciutadella de Menorca, aprovat el dia 31 de març de 1.999 desenvolupava el Pla General d'Ordenació Urbana de Ciutadella de 23 de març de 1.988 de tal forma que es preveu al seu propi articulat la possibilitat de revisar-se en cas de produir-se la revisió del citat PGOU, consideram del tot necessari contemplar la possibilitat de revisió del Pla Especial de Protecció.
Per tot això, i tenint en compte tota la problemàtica esdevinguda al llarg dels darrers anys en la conservació i gestió del Conjunt Històric Artístic de Ciutadella, resulta del tot convenient la creació, al empara mateix del PGOU, d'un consell municipal de patrimoni històric, com a eina d'assessorament que permeti que el Catàleg de Bens Històrics , el Pla Especial de Protecció del Conjunt Històric i les demés normes urbanístiques constitueixin un instrument eficaç per a la finalitat primordial per les que han estat, o han de ser promulgats: la conservació del Patrimoni Històric de Ciutadella.

- Tocs d'atenció. La font de la plaça dels Pins i la restauració de la piràmide de la plaça des Born a Ciutadella. Els nous projectes d'adequació de diversos carrers del casc antic de Ciutadella.

Plaça des Born(ciutadella)

Amb motiu de les actuacions duites a terme per l'Ajuntament de Ciutadella per la restauració de l'obelisc de la plaça des Born i la destrucció de la font de la plaça des Pins, la nostra entitat ha fet sentir la seva veu tot denunciant uns fets que diuen molt poc en favor d'una ciutat declarada Conjunt Històric nacional.

Els procediments utilitzats per l'ajuntament en ambdós casos han vingut a demostrar que esteim encara molt enfora del que seria desitjable en matèria de protecció del Patrimoni Històric.

Amb motiu igualment dels projectes de millora de diversos carrers i d'altres indrets de la ciutat vella, la nostra entitat ja ha advertit de la necessitat de complir escrupolosament amb tota la legislació urbanística especial de la ciutat.

- Proposta d'emplaçament del monument a Josep Maria Quadrado. Beques Pedro Hernández Sastre, i preservació i exposició de la necròpolis musulmana de Can Saura.

Atenent la petició formulada per la Regidoria de Cultura de l'Ajuntament de Ciutadella en 2007 sobre diverses qüestions que a continuació s'especifiquen, i reunida a tal efecte la Junta Directiva de la Societat H.A. Martí i Bella, vam comunicar les següents consideracions:

- En relació a la re-col.locació del monument dedicat a Quadrado, una vegada sospesades diverses opcions, proposam que l'emplaçament que se li podria donar és a la plaça dels Pins, al voltant de la font allà existent. Si bé esteim convençuts que la figura de Josep Maria Quadrado mereixeria un monument bastant més digne, creim que una vegada restaurat l'existent i amb l'afegit d'un breu text que glossi la figura de Quadrado, compliria la funció per la qual fou erigit.

- Quant a la intenció de dedicar a alguna figura menorquina del món de l'arqueologia el nom d'unes beques de catalogació i restauració de material dipositat al Museu Municipal, proposam el nom de Pedro Hernández Sastre, qui fou alcalde i impulsor de la creació del Museu Municipal de Ciutadella. En relació en aquesta qüestió, transmetem a l'ajuntament l'imperiosa necessitat que els resultats de la catalogació i estudi de tots aquests fons han de ser publicats, ja que sense la seva difusió, la feina es pot considerar del tot erma.

- Volem transmetre també el nostre total suport a la decisió de l'ajuntament de mantenir i projectar la necròpolis musulmana de Can Saura com a element visible i visitable del futur centre, tal i com vam aconsellar a la visita a les obres realitzades amb motiu de les IV Jornades de Recerca Històrica de Menorca.

Can Saura

- Col·laboració amb el Bisbat de Menorca per l'impuls del Museu Diocesà de Menorca.

Plaça des Born(ciutadella)

Es tenen en perspectiva diverses vies de col.laboració amb el Bisbat de Menorca per l'impuls de seu importantíssim patrimoni històric i artístic, la seva difusió i conservació, així com la creació d'una entitat de col.laboració amb el Museu Diocesà.

- Santa Àgueda, una esperançadora realitat.

Santa Àgueda(ferreries)

És sobradament coneguda l'atenció i interès despertat per l'estat de la fortalesa de Santa Àgueda en la nostra entitat. Motiu central d'un dels cicles més importants desenvolupats per la nostra entitat, Menorca musulmana, el Castell de Santa Àgueda va ser centre d'atenció destacat de les I Jornades de Recerca Històrica de Menorca dedicades al món musulmà menorquí.

El dia 3 de maig de 2007 es signava un conveni de col.laboració entre el Consell Insular de Menorca y "Sa Nostra" per la qual l'entitat financera aportava cent cinquanta mil euros per a l'adquisició de la fortalesa i engegar així un projecte per convertir Santa Àgueda en un conjunt arquitectònic, cultural i turístic de primer ordre a Menorca.

El futur d'aquest extraordinari bé és esperançador, però els plans de recuperació s'estan allargant de forma alarmant i el pla director crea nombrosos dubtes i temors que temem puguin aombrar aquest anhelat projecte de recuperació.

- Montefí, una passa importantíssima per l'arqueologia menorquina.

Montefí (Ciutadella)

L'any 2004 vam iniciar la nostra aportació per tal de cercar la millor solució possible a la problemàtica suscitada per la coincidència del traçat d'una via de la Ronda Sud de Ciutadella, llavors en construcció, per sobre del poblat talaiòtic de Montefí.

Montefí constitueix sens dubte un dels jaciments arqueològics més importants i singulars del terme municipal de Ciutadella, de característiques úniques i gran extensió, el qual és desprèn tan de la seva catalogació com per les extraordinàries troballes aparegudes amb motiu de l'excavació d'urgència efectuada amb motiu de la construcció de l'obra pública esmentada.

Amb motiu de la problemàtica sorgida pel traçat en qüestió, en principi la Conselleria d'Obres Públiques i Urbanisme del Govern de les Illes Balears optà per la solució de soterrar, amb les mesures de protecció adients, les importantíssimes troballes aparegudes a l'esmentada via. Solució, que ja es va dur a terme a la Ronda Nord amb motiu de les troballes del jaciment de les Talaies de n'Alzina, i que no hem cregut mai encertada, pel simple motiu de que, si bé no és destrueixen en teoria les restes arqueològiques, si és obvi que desapareixen amb la conseqüent impossibilitat d'estudi, exposició, i explotació en el seu cas. Tots esteim d'acord en que les obres públiques son del tot necessàries pel nostre progrés i desenvolupament, però d'igual forma hem d'estar d'acord en que la salvaguarda, coneixement i difusió del nostre patrimoni històric és fonamental pel nostre futur, per raons tan obvies com contundents: entre d'elles raons de caràcter propi, d'idiosincràsia, enriquiment cultural i raons econòmiques, ja que cada dia és més palpable la necessitat d'oferir un producte turístic diferenciat i atractiu, i la història i l'arqueologia així ens ho permeten fer.

Arribat en aquest punt, Montefí constitueix un cas excepcional i una oportunitat única, al trobar.se pràcticament immers dintre del perímetre de la ciutat. Això ofereix la possibilitat de que Ciutadella compti amb un "jaciment talaiòtic urbà" de gran magnitud i valor arqueològic, susceptible de convertir.se en tot un símbol per a la ciutat, mitjançant la creació d'un Parc Arqueològic on es puguin desenvolupar activitats científiques de recerca arqueològica, d'interpretació històrica, excavacions, creació d'un itinerari turístic i docent, etc. etc., amb visites guiades tot l'any tan per visitants com per a la població en general i especialment els escolars, amb el valor afegit de formar part del nucli urbà de la ciutat i per tant convertir-se en un atractiu de primer ordre a l'abast de molt poques ciutats.

Amb aquests termes ens vam expressar davant les autoritats que, al 2008 arribaren a un acord amb els propietaris dels terrenys per l'adquisició per part del Consell Insular de Menorca del poblat talaiòtic de Montefí, havent-se iniciat en aquests moments les labors de neteja, estudi i preparació dels terrenys, restant pendent la reversió de tota la part sepultada provisionalment per a la construcció de la variant esmentada.

- Al.legacions al projecte bàsic de rehabilitació del Teatre des Born aprovat per l'ajuntament de Ciutadella de Menorca.

Teatre Municipal des Born

Conjuntament amb el Cercle Artístic de Ciutadella i amb l'adhesió de l'Orquestra Filharmònica de Menorca i el Grup Filatèlic i Numismàtic Ciutadella, la SHA. Martí i Bella presentava a l'ajuntament de Ciutadella, el passat mes d'abril, les al.legacions al projecte bàsic de rehabilitació del Teatre des Born.

En síntesis, s'abordaven per una banda les mancances del teatre de Ciutadella inaugurat l'any 1.875 i reformat per darrera vegada el 1.991, en quant al seu insuficient aforament. De igual manera, es constataven les deficiències d'espai a la fossa dels músics, així com d'espai a les instal.lacions de taquilla i vestíbuls del teatre. Han estat motiu d'al.legacions la inapropiada ubicació del ascensor intern així com la problemàtica de les llotges del coliseu.

Per altra banda, de igual calat eren les al.legacions concernents a l'afectació del projecte a l'estructura física dels locals del Cercle Artístic. Tan la necessitat de compensar l'espai que s'espera sostreure a l'edifici social, com la necessitat de respectar l'acord del ple de l'ajuntament (2.003) de mantenir la connexió directe entre Teatre i Cercle Artístic han estat motiu de especial atenció. Per últim, i vists els nefastos resultats estètics i històrico-artístics de la darrera rehabilitació, es demana una especial observació en la restauració i recuperació dels elements artístics, interiors i exteriors.

Les al.legacions aportades en aquest document aborden diferents aspectes i solucions per la presa de decisions que possibiliten millores substancials pel bon funcionament, millor rendiment i major comoditat de l'històric recinte. Cap d'elles comporta cap tipus d'impossibilitat de realització, tècnica o administrativa que no pugui ser resolta per professionals competents.